276. Reseña histórica de los pueblos de La Marina. Segons un original de 1880.

Pedro María Orts Berdín

Pedro María Orts Berdín va ser un dels primers estudiosos de la história y la societat de la comarca de la Marina Baixa. Aquesta obra, que data del 1880, es una peça fonamental de la historiografía de la Marina Baixa, i es pot considerar el punt de partida dels estudis continuats pel seu nét Pere M. Orts i Bosch -qui dedica unes paraules de presentació- i de l’escola que l’ha seguit. Inclou articles de Agustí Galiana, Albert Alcaraz i César Evangelio.

• Ed. Associació d’Estudis de la Marina Baixa. Coordinació, edició i notes a cura d’Agustí Galiana. Sella, 2014

277. Un mon per a infants (Primer llibre de lectura)

Selecció de textos: Joan Fuster - Il·lustracions: Andreu Alfaro

Es un llibre per a infants. Com diu Fuster: Ha estat fet aposta per a vosaltres. Conté pagines de grans escriptors, adaptades perquè le pugeu entendre amb facilitat, i pàgines d’altres escriptors que no son tan grans, però que les han escrites amb tota l’ilusió de què son capaços pensant en la vostra atenció. Hi ha versos, contes deliciosos, explicacions sobre moltes coses. I tot us ho presentem en la vostra mateixa llengua, en la llengua de cada dia y del nostre poble. Jo estic segur que us agradará de llegir-lo, i se que m’hen de traure un bon profit. Quan hauren crescut, i seren ja homens drets i fets, encara recordaren aquesta lectura. En pp. 13-16, hi ha un texto de Sant Vicent Ferrer L’avariciós i l’envejós

• Edició Facsímil de l’Ajuntament de Sueca. Regidoria de Cultura i Publicacions 2007
  Original: Succesor de Vives Mora. Valéncia 1959

278. Rondalles valencianes

Enric Valor

Enric Valor es autor d’una nombrosa producció literària, dins la qual ocupen un lloc especial aquestes Rondalles valencianes. Sense elles no hauria estat possible gaudir d’una bona part de les històries que la pervivència oral havia integrat en la nostra memòria col-lectiva. Enric Valor ha sabut posar-les per escrit amb una riquesa de llenguatge i una qualitat narrativa incomparables. En les pp. 99-125, trobem la llegenda del patge saguntí on el personat-ge protagonista es San Vicent Ferrer

• Edicions del Bullent. Vol. I. 20ª edició. València, 2013

279. Llegendes del sud

Joan Borja

Aquesta obra ha estat guanyadora del 6è Premi Bernat Capó. Llegendes del sud es un viatje pels espais llegendaris de la geografía valenciana: un viatje circular que comença i acaba a la mar de Dènia i Xàbia i que proposa, més enllà del recorregut físic, una travessia emocional cap a la imaginació popular dels valencians. En aquest viatge, com no, apareix el Pare Sant Vicent Ferrer a Murla, Xábia, Xaló, Teulada i molts altres pobles de la geografia valenciana

• Edicions del Bullent. Picanya, 2005

280. Llegendes de la ciutat de València

Victor Labrado

Aquest llibre proposa un itinerari pels llocs de la memória mes incerta. Anant pels carrers de la ciutat vella, entre arquitectures il·lustres i carrerons amables o desolats, la paraula convoca les presències més diverses. Natures ambigües, monstres reals, fets inexplicables, les pors, figures somrients que guaiten un instant i s’esquiven, en un girar d’ulls, per a l’observador atent. Es la València ignorada de les ombres. Una ciutat de paraules, que dura i que sura arrapantse al temps. I clar, apareix el Pare Vicent en les pp. 48, 76, 78 i 84

• Ed. Publicacions de l’Abadía de Montserrat. 2ª edició. Barcelona, 2014

281. I.D.E.A. Cuadernos del Instituto de Estudios Alicantinos

VV. AA.

Los Cuadernos del Instituto de Estudios Alicantinos dedican este número a reverenciar la memoria de San Vicente Ferrer con ocasión del V Centenario de su Canonización. El fraile dominco, Patrón del Reino de Valencia, cuyos pueblos recorrió para llegar al corazón de las gentes, sigue viviendo entre nosotros en la amorosa devoción que hace de Alicante una de las más fervorosas provincias vicentinas. Este número cuenta con la colaboración de:

Almela i Vives: Líneas biográficas de San Vicente Ferrer
Isidro Albert Berenguer: Iconografía popular de San Vicente Ferrer
Joan Fuster: Algunos aspectos de la oratoria vicentina
Vicente Martinez Morellá: Dos temas vicentinos
Domingo Carratala Figueras: El tratado de la vida espiritual
Francisco Figueras Pacheco: San Vicente Ferrer en tierras de Alicante
Francisco Escolano: Un púlpito en que predicó San Vicente Ferrer
El libro tiene ilustraciones de estampas vicentinas.

• Ed. Diputación Provincial de Alicante. Núm. 2. Alicante,1955

282. Cançons narratives valencianes

Mª Teresa Oller Benlloch

La autora, presenta una col·lecció de 81 partituras de melodies pertanyents a les diferents comarques de la Comunitat Valenciana, que arreplegá de viva veu de les gents dels nostres pobles en les seues moltes manifestacions folclóriques. En les pp. 59-61, arreplega un romanç en el que el protagonista es San Vicente Ferrer, i conta el miracle del Gurret.

• Ed. Lo Rat Penat. València, 2000

283. Panorámica de la cançó i de la danza tradicional

Mª Teresa Oller Benlloch

Fa un breu repas per les canços tradicionals, de xiquets, de breço de cuna, agrícoles, de festa, aixi com de les danses, le seguidilles, el fandango, la jota, el bolero estrela. També parla de els pregons, les caçons de Nadal, els romanços, les canços religioses, etc. En la p. 41 venen unes Copletes de Sant Vicent

• Ed. Lo Rat Penat. València, 1998

284. Sobre la vida de Vicente Ferrer, valencià universal, en Ítaca. Revista de Filologia.

Félix Manuel Alarcon Menargues

En aquesta publicació (pp. 249-262), l’autor te la intenció d’aprofundir sobre una de les vides més populars de l’hagiografía medieval, la del pare dominic Vicent Ferrer, possiblement el valencià mès universal de tots els temps, anant més enllà de la visió popular que sèns ha transmès a base de dovocionaris i rondalles. Per tractar la vida del pare Vicente es centra en el recull més significatiu d’obres que han tractat el tema, principalment les obres medievals més importants, com la vida dedicada al sant de Miquel Pereç, la d’Antoni Pierozzi, Ranzano o Castiglione, així com la llegenda daurada de Iacopo da Varazze, més alguna obra actual. Acaba afirmant que sense cap mena de dubte, el pare Vicent va ser un dels valencians més influents de tota la història, amb una personalitat, una forma de ser i una visió de la religió que no deixa ningú indiferent.

• Ed. Universitat d’Alacant. Núm: 1. Alacant, 2010

285. Sant Vicent Ferrer en l’imaginari popular valencià. Una aproximació etnopoética al cicle narratiu dels miracles vicentins.

Joan Borja i Sanz

En aquest article, l’autor examina el productiu cicle narratiu de Sant Vicent Ferrer en el context cultural valencià, a partir d’un repertori de mès de quaranta relats. L’anàlisi permet constatar i explicar un curiós fenomen: que, amb independència de la biografía real i histórica, les llegendes vicentines responen a una idiosincràtica gramàtica de la fantasia, i constitueixen una mena d’espill on es projecta i es reflexteix la personalitat etnohistórica dels valencians.

• Article de Revista. 2014

286. Art i societat a la València medieval

Juan Vicente García Marsilla

El final de l’Edat Mitjana, l’epoca del gòtic, te en l’art valenciá una aureola d’espendor i opulencia que ha estat reforçada per les minories enyoradisses que sobre ella s’han projectat en moments posteriors a la recerca de la nostra identitat com a poble. En aquesta obra, l’autor fa un intent per comprender l’art, els artistes i els seus clients com a agents socials d’una època que, per la seua complexitat i importáncia, mereix ser analitzada com un paisatje humá, ple de matisos, que va donar a la posteritat un ric patrimoni del qual nosaltres som el hereus i custodis. El canvi de segles entre el XIV i el XV va veure també la preséncia a València de grans personatjes del clerglat que gaudien d’una gran ascendència sobre la societat valenciana, con Sant Vicent Ferrer (pp. 151-152). Alfons el Magnànim va potenciar els seus vincles amb la santedad, i a Nàpols que el Papa Calixt III va canonitzar a San Vicent Ferrer, ho celebrá amb un acte solemne, i un home molt proper a la cort, el bisbe de Palerm Pietro Ranzano, va escriure la primera biografía del sant. Poc després Ferrante, el fill natural del Magnànim que heretá Nàpols, li va construr la primera capella coneguda al monestir dominic de Sant Pere Mártir, per a la qual encarregá al famos pintor Collantonio un retaule. (pp. 243-244)

• Ed. Afers. Catarroja-Barcelona. 2011. Col·leció recerca i pensament, núm. 62

287. Els miracles de Sant Vicent. En: El teatre en la festa valenciana.

Antonio Arino (director)

En aquesta obra, l’autor afirma que, per la seua previvència al llarg dels dos darrers segles i pel nombre total de peces escrites, els miracles vicentins sòn una de les manifestacions teatrals més significatives del teatre valencià. Amb independència de les connotacions religioses que tenen festa i representació teatral vicentina, els miracles van significar des del moment de la seua aparició, un dels pilar no sols del teatre valencià contemporani, sinó de la supervivència del valencià. Una supervivència que sense aquestes obres (i sense aquestes festes) hagues estat força més difícil.

• Ed. Generalitat Valenciana. Monografies del Consell Valenciá de Cultura. Valencia 1999

288. Trilogía Vicentina

Ignacio Carrau Leonarte

Breve libro que contiene meditaciones sobre las enseñanzas y vivencias de San Vicente Ferrer

• Ed. M.I.V.M y L. Capítulo de CaballerosJurados de San Vicente Ferrer

289. Las ermitas de la provincia de Alicante

Ramón Candelas Orgiles

Este hermoso libro no es sólo un catálogo de ermitas. Como parte de nuestro paisaje encontramos las ermitas en muchos lugares del horizonte, formando parte de nuestro paisaje geográfico y, también del paisaje vital que es lo más importante. El autor pretende subrayar el valor de esa presencia y hacerlo constar en estas páginas. Ramón Candelas ha dedicado un esfuerzo increíble para conseguirlo. En las pp. 328-329, encontramos la descripción de la Ermita de San Vicente en la partida del Captivador.

• Ed. Diputación de Alicante. Alicante, 2004

290. Sant Vicenç Ferrer a Mallorca: història, llegenda i devoció

Caterina Valriu i Tomàs Vibot

Aquest llibre pretèn fer una anàlisi del corpus llegendari de Vicenç Ferrer a Mallorca, possant l’acent en els miracles que li sòn atribüits al llarg d’aquest període i els indrets on aquest es realitzaren. Quins són, quines carácteristiques presenten, en quin context es produeixen, com s’insereixen en la tradició oral i la iconografica, etc. La intenció es reseguir les passes del sant valencià a Mallorca punt per punt, establir els llocs on predicà, quina va ser la recepció del seu missatjge entre els mallorquins del segle XV i, sobretot, arreplegar i ordenar la petja llegendaria que ha perviscut en la memòria del poble. El més interessant ès, sens dubte, l’impacte de la seva personalitat i el fenomen de masses que eren les seves campanyes de predicació, les cuals exercien un gran poder de suggestió sobre la gent que l’escoltava, i anaven sempre seguides de conversacions i penediments multitudinaris. Sant Vicenç Ferrer aná a predicar a Mallorca el 1413. La seva fama de predicador capaç de conmoure les conciències s’havia estès a gran part d’Europa i el sol·licitaven de tot arreu. Des del primer moment la missió de Vicenç Ferrer a Mallorca revestí un caràcter extraordinari, per la gran quantitat de gent que congregava i per la fama de santedad que ja envoltava els fets i les paraules del dominicá valencià. Aquesta estada, que durá sis mesos, ha pervicut en la ...

• Ed. El Gall. Institut d’Estudis Baleàrics. Colleció Ramón Lull, nº 15. Pollença, 2010

291. Obres completes. Edició popular. Volum XXVIII. Barcelonines.

Mossen Jacinto Verdaguer

Recull de poemes i llegendes de la ciutat de Barcelona. En pp. 16-20 conté un poema dedicat a Sant Vicent Ferrer nomenant-lo Angel de la nostra terra

• Ed. Publicació de la Ilustració Catalana. Barcelona.

292. Vida del Valenciano apóstol de la Europa S. Vicente Ferrer, ordenada en compendio

Un devoto del Santo

En esta obra se narra la vida del santo valenciano, destacando su grandísimo amor a su Patria Valencia y su Reino. También se recoge el texto del sermón predicado en la Santa Iglesia Metropolitana de Valencia el 29 de junio de 1755, en las fiestas del Centenario de la Canonización del Santo, por el Ilmo. valenciano D. José Climent, obispo que fue de Barcelona. Hay en el mismo una novena y gozos a San Vicente Ferrer, una misa para su festividad y acaba con textos seleccionados del tratado de la Vida Espiritual escrito en latín por el santo según su traducción al castellano por el P. F. Juan Gavastón, de la Orden de Predicadores e impreso en Valencia el año 1614.

• Ed. Imprenta de D. Julián Mariana. Colección: Ramillete espiritual valenciano, número 1 Valencia, 1849.

293. Biografies dels Reis de València. D’En Jaume I el Conqueridor fins En Ferran II el Católic

Frederic Mossén Moscardó i Cervera

Segons l’autor: Els sobirans de la Corona d’Aragó eren reis d’Aragó i de València i Comtes de Barcelona, i cadascun d’aquests tres Estats consevaba acuradament la seua personalitat política i la seua llibertat d’acció, dins de les seus pròpies lleis però un esperit de germanor i solidaritat els unia a tots tres en el afer d’interes general i trascendent, independientment de tindre un sobirá comú, puix els tres Estats va pensar en aprofitar aquella avinentesa per a trencar els lligams de la secular unitat: ans al contrari, es varen comprometre a resoldre la greu qüestio succesòria conjuntament, amb acord i armonía, i a aceptar la resolució a que s’arribara en el Compromis de Casp, per tal de què la Comfederació no desapareguera. En les pp. 148-157 destaca el paper deçisiu del Mestre Vicent Ferrer, tant en la solució de Casp com en el Cisma d’Occident.

• Ed. Sicània Biogràfica núm. 8. València, 1957.

294. Valencia y su Reino

Francisco Almela y Vives

En esta importantísima obra, se recoge la bibliografía más extensa y pormenorizada que, con carácter general se haya publicado sobre el Reino de Valencia. Esta selección bibliográfico-valentina, formada para respaldar lo que dice el texto, servirá para que el curioso lector tenga a mano un repertorio, cuya consulta pueda serle provechosa en algún momento. En las pp. 196-203 habla de San Vicente Ferrer, gran en la terra i en el regne del cel. También en las pp. 247-248 habla de los sermones del santo valenciano.

• Ed. Del Cenia al Segura. Valencia, 1985. 2ª edición.
  La primera edición en 1965. Ed. Mariola de Valencia.

295. Valencia. Sus monumentos y artes. Su naturaleza e historia. 2 tomos

Teodoro Llorente

Teodoro Llorente y Olivares es una de las figuras más complejas y destacadas del Siglo XIX valenciano. Esta obra es la más ambiciosa de sus obras en prosa y, al mismo tiempo, una de las más destacadas que se han escrito sobre el Pais Valenciano. La obra apareció dentro de la colección España: Sus monumentos y artes. Su naturaleza e historia y mereció muchos elogios. Dijo de ella Marcelino Menéndez y Pelayo: No hay sobre Valencia libro de conjunto más útil que éste, ni más galana y pintorescamente compuesto, ni que en menor espacio reuna mayor número de sabrosas noticias, depuradas por una investigación asidua y certera, que se disimula bajo la facilidad atractiva del estilo. Todo ello ha hecho de esta Valencia un auténtico clásico de la historiografía valenciana. En las pp. 138-142 habla de la figura de San Vicente Ferrer en el Compromiso de Caspe. También en las pp. 444 - 446 cita el productivo viaje a Valencia del Santo el año 1410

• Edición facsímil: Ediciones Albatros. 1980
  Original: Editorial de Daniel Cortezo. Barcelona. Barcelona, 1887.

296. San Vicente Ferrer y la Ciudad de Valencia

José F. Ballester-Olmos y Anguís: San Vicente Ferrer y la ciudad de Valencia.
Vicente Pons Alós: El Apóstol San Pablo en la predicación de San Vicente Ferrer.
Vicent Forcada Comins: Sermó-Panegiric de Sant Vicent Ferrer.
Vicent LL. Simó Santonja: Notas para la reflexión sobre los milagros de San Vicente Ferrer.
Daniel Benito Goerlich: San Vicente Martir en el Cuarto Centenario del Nacimiento del Rey Jaime I de Aragón.
José-Vte. Niclós Albarracín: Vicente Ferrer, un santo valenciano actual: maestro digno de un doctorado.